Els darrers dies, una entrada en el bloc pepquímic sobre un anunci de la marca de refrescs més coneguda del món i una altre en el bloc edunomia sobre "aigua quàntica", m'ha fet reflexionar sobre el tractament que rep la ciència en els mitjans de comunicació. On sovint el vocabulari emprat genera un pensament negatiu envers la ciència.
Un exemple recurrent és la utilització de les paraules "substància química" o "producte químic" quan es vol parlar de substàncies tòxiques. Com a exemple escric un titular de publicat a La vanguardia el 14/07/2010: "CCOO denuncia que las sustancias químicas provocan la muerte de 4.000 trabajadores al año". Afirmació contundent, de la qual s'extreu que tota substància química és tòxica, sense tenir en compte que "substància química" es pot definir com qualsevol forma de matèria que tingui una composició química definida i unes propietats característiques. Definició la qual compleix tan una substància tòxica com podria ser l'amoníac (NH3), com una que és la base de la vida a la Terra, l'aigua (H2O).
Caldria no oblidar que "tot és química". La química, i la ciència en general, no és quelcom que succeeixi només en un laboratori, sinó que és tot el que ens envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada