Aquest matí he pogut assistir una conferència sobre tractaments d'aigües residuals industrials donada per el professor Rafael Gay de Montella de la Universitat de Calgary (Canadà).
Un dels temes que més m'ha sorprès és la utilització de les cloves de nous com a material adsorbent, en contes del carbó actiu comercial.
El carbó actiu s'utilitza en plantes de tractament d'aigües per adsorbir metalls i compostos orgànics de les aigües. Però el principal inconvenient del carbó actiu comercial és el seu elevat preu.
Per això s'ha estat estudiant fòrmules alternatives, una d'elles és la utilització de subproductes de l'activitat agrícola, com ara les cloves d'avellanes, de nous, de cacauet, peles de taronja, la palla d'arròs o el bagàs de la canya de sucre, entre molts altres (M.M.Jones, et al., 1999; Upendra Kumar., 2006). Les quals poden ser tractades, obtenint-se un carbó actiu granulat amb una capacitat d'adsorció de metalls i compostos orgànics similar, i en alguns casos superior, a la del carbó actiu comercial. Amb l'avantatge que econòmicament és més assequible.
La raó per la qual els productes esmentats tenen alta capacitat d'adsorció de metalls i compostos orgànics, rau en els biopolímers que conté la seva estructura (cel·lulosa, hemicel·lulosa, pectina, lignina).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada